Les competències

A una de les entrades anteriors a aquesta (principis psicopedagògics), ja va sortir molt per damunt el terme al qual dediquem l'entrada d'aquesta setmana. No obstant aixó, parlarem de competències, però no serà fins la setmana que ve quan aprofundam plenament en el tema.

Començarem dient que el terme competència va aplicar-se primerament en l'àmbit laboral per designar a les persones que podien resoldre nous problemes. Amb el pas del temps va començar-se a aplicar també en educació. En l'àmbit de l'educació, el nostre conegut autor Zabala, proposa al 2007 una definició bastant adient: "Es la capacidad o habilidad de efectuar tareas o hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz en un contexto determinado. Y para ello es necesario movilizar actitudes habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada".

Cal dir també que des de fa ja un temps, docents i families lluiten per contraoposar-se a una educació tradicional i per portar al davant una educació constructivista, una educació que avançi i de millor nivell.
Aquesta feina s'està portant a terme, pero hem de dir també que queda molta feina per fer i molt camí que recòrrer, encara que la esperança de que qualsevol dia es pugui donar a terme definitivament és allò que manté viva la nostra lluita.
Un sistema educatiu constructivista no ha de basar-se només en els coneixements acadèmics aliens a la vida real o en l'objectiu de memoritzar continguts amb la finalitat de superar una prova o pasar de curs i posteriorment oblidant aquests continguts, sinó que ha de basar-se en la formació per a la vida on en els nens hauran de resondre problemes reals i quotidians aplicant tot alló que han après amb la nostra ajuda.
El nostre autor Zabala, va posar un exemple quan va donar la seva conferència a Eivissa i deia que les competències són taules de quatre potes, i que si qualsevol d'aquestes potes no hi és, la taula no seria estable. Aquestes quatre potes són: els conceptes, els fets, els procediments i les actituds.
Zabala ens conta que per aprendre els fets cal memoritzar-los, per aprendre conceptes hem de fer la nostra construcció personal, per a conèixer el procediment alló important és la seva pràctica i, de l'actitud ens diu que és un factor molt més difícil ja que implica un component afectiu que depen de la persona i de l'experiència d'aquesta.
Per tant, podem dir que per ser alumnes competents cal que l'actitud sigui positiva, que memoritzin una sèrie de fets, que construeixin uns conceptes i que aprenguin mitjançant la seva pràctica, uns procediments.
Resumint, hem de dir que ser competent és saber, saber ser, saber fer i saber conviure, tal i com indic en el meu mapa conceptual que mostro a continuació:

                                     Artefacte propi

Cal dir també que en l'ensenyament per competències és molt important iniciar el noy aprenentage partint de la vida real que serveixi de model, per tal que els nens coneguin la utilitat d'aquest coneixement i puguin utilitzar-lo en la resolució del seus problemes a la vida quotidiana.
En Zabala, a la seva conferència a Eivissa, també va posar el clar exemple de l'aprenentage de les fraccions i ens explicava que tothom les recorda per que parteix de l'exemple i model del famós pastís.
Molt al contrari, no tothom recordem quan ens varem ensenyar el màxim comú divisó, ja que la seva explicació no va iniciar-se amb un exemple real i, per tant, no enteniem ni entenem la seva funcionalitat.
Les competències són un element clau del currículum actual i un dels objectius més important és formar a la persona amb tota la totalitat possible dins de tots els àmbits, i que es pugui defendre davant de qualsevol problema real que la vida pugui plantejar.

Respecte a la meva opinió crec que les competències són la base d'un sistema plenament constructivista, és a dir, el model que jo vull aplicar en un futur amb els meus alumnes
A mi m'agradaria treballar per projectes, treballant no tant regint-me a assignatures, sinó ensenyar d'una manera més compacta i homogènia.
Pens que tots els mestres dels diferents nivells han de treballar en grup per a aconseguir un bon desenvolupament dels alumnes. Així com diu en Zabala: "Estos contenidos deben ser tratados por todos los profesores del centro, de modo que todas las actividades de enseñanza y aprendizaje utilicen las estrategias apropiadas para la adquisición de los procedimientos y de las actitudes".
Estic d'acord amb aquesta idea per també vull descatar les seves dificultats i la quantitat d'esforç que s'ha de posar.

El currículum

Començarem definint el terme. 
"El currículum ens parla de què es deu ensenyar, però també dels mètodes i estratègies per aconseguir-lo, així com també ens indica com, quan, i de quina manera evaluar."
Diriem que el currículum ha de ser el conjunt d'una sèrie de finalitats que ha de seguir l'educació i tots els membres o elements que formen part d'aquesta. El currículum és tot alló que l'alumne APREN, encara que no necessàriament de manera explícita( més endavant parlarem d'aixó).
Com bé podeu observar, només en definir el terme podria escriure mil paraules, ja que és un concepte extens i que cada persona pot ser ho veu o ho defineix d'una expectativa diferent.
Parlem ara d'un concepte relacionat, parlem de currículum ocult. Començaré diguent que el currículum ocult s'enten de manera negativa i, són tots aquells coneixements que els mestres ensenyem de manera involuntària i que té consecuències negatives en l'aprenentatge de l'alumne. Per exemple: Un dia arrib a classe i els meus alumnes estàn cridant dins l'aula, i jo faig un crit per a que ells callin. Que és el que realment estàn aprenent de manera involuntària per part meva? Doncs que sí es pot cridar. Es a dir, conscientment vols transmetre uns coneixements pero de manera inconscient transmets uns altres. Podem arribar a la conclusió de que el currículum ocult produeix injustícies.

La LOGSE(Llei orgànica del sistema educatiu,1990) introdueix el concepte modern de currículum sobre el qual treballam actualment, introdueix els objectius i les finalitats a les quals l'educació ha d'arribar.
Podem dir que el currículum té un mirall per saber cap a on ha de regir-se, i per aixó disposem de quatre fonts: la font epistemològica, la font psicològica, la font sociològica, i la font pedagògica.

• La font epistemològica és aquella que té a veure amb els coneixements. El currículum analitza aquells coneixements que són prioritaris de cada ciència.
• La font psicològica es fixa en com aprenem, en com funcionen els processos cognitius.
• La font sociològica s'encarrega de dir-nos que és alló realment important en funció d'un determinat moment històric. La persona ha de ser capaç d'aprendre i desaprendre habilitats per afavorir les necessitats del futur.
• I per últim, la font pedagògica té a veure amb la metodologia que és adequada per a aquestes ciències.

Seguirem parlant d'unes característiques molt homogènies i relacionades de les quals disposa el model curricular actual.
El currículum és únic: tots els alumnes de primària han d'arribar a les mateixes finalitats, és a dir, tots el alumnes han de ser igual amb els mateixos drets. 
El currículum ha de ser obert, serà només una proposta, per a que la resta de membres que hagin de treballar dins d'aquesta proposta, puguin organitzar i distribuir de la manera que es dessitgi. Ha de ser obert pero a que pugui recuir una sèrie d'intencions educatives globals per a que cada centre les adapti en funció del seu entornt. Si és obert, vol dir que al mateix temps ha de ser flexible i descentralitzat, vol dir que passarà per diferents nivells on s'arirà tancant. Per tant, cada nivell farà la seva aportació i serà menys centralitzat en un punt determinat.
Actualment la LOMCE(2012)  tanca el currículum i és més centralitzat, la qual cosa no permet a les comunitats autònomes prendre cap decisió.

És important també parlar dels diferents nivells de concreció dels quals disposa el currículum.
Quan parlam de nivells de concreció, parlam de la necessitat d'anar tancant i conretant aquest currículum obert del qual parlàvem anteriorment. La LOGSE, al 1990, va establir tres nivells.

• El primer nivell és la base currícular que ve determinada per l'administració, ens indica com i quan fer cada acció i ens dona orientacions de com i quan hem d'avaluar. Dins d'aquest nivell troben continguts conceptuals, procedimentals  i actitudinals dels quals més endavant també parlarem.
• El segon nivell fa referència als projectes curriculars que redacta cada centre. Es pot tenir com a model currículums anteriors.
• I per últim, el tercer nivell són els objectius, continguts i accions educatives que tenen relació amb els alumnes i les particularitats d'una aula. Peró, moltes vegades en aquest nivell, l'adaptació no es produeix, ja que per culpa de la saturació dels mestres, aquests cauen en l'error de no fer les corresponents adapcions curriculars i utilitzen l'adaptació del llibre de text, oblidant la seva PROFESSIONALITAT. L'adaptació que fa el nivell administratiu no pot resoldre les necessitats de tots els alumnes, i és precissament d'aixó del que s'ha dencarregar el mestre, que és la persona que millor coneixerà als seus alumnes.

Es recomana que el mestre organitzi les seves sessions d'quella manera que trobi pertinent, però que mai es quedi per davall dels mínims continguts reclamats pel primer i segon nivell( administració i centre educatiu).

Acabarem parlant dels diferents continguts que trobem dins d'aquest polèmic currículum.
Definim continguts al conjunt de sabers que l'alumne ha d'obtenir de manera significativa i que afavoreixen la seva entrada en el món social.
Existeixen tres tipos de continguts: Els procedimentals, conceptuals i actitudinals.

• Els continguts procedimentals fan referència a alló que l'alumne ha de saber fer per aconseguir uns coneixements, i, estàn relacionats amb les competències pròpies i personals.
• Els continguts conceptuals són aquells conceptes que es tenen saber. És important partir de la base de que sean els mateixos alumnes els que siguin capaços de generalitzar a partir de la experimentació d'estrategies com elements particulars.
• Els continguts actitudinals fan referència a la actitud que el nin pot mostrar sobre els aprenentatges o valors que regeixen les seves accions.

Sobre les meves expectativas referides a aquest tema puc dir que és cert que aquest treball moltes vegades es veu dificultat per què, com tot en aquesta actual societat, el currículum també està embrutat per la política. Així, cada vegada que canvien els pressumptes representants del poble, alló que primerament intenten canviar són les lleis de l'educació, variant també el currículum i donant als mestres més feina de la que ja tenen. Crec que seria convenient que els diferents partits polítics fessin un pacte mitjaçant el qual aquest currículum quedi amb unes bases inamovibles. Malgrat aixó, si un professor té clara la seva funció, els seus objectius i la seva professionalitat, donarà igual el nombre de vegades que es modifiqui el currículum, ja que tindràn clar la direcció cap on volen mirar i les necessitats de cadasqun dels seus alumnes. És molt important que els mestres tinguin clar la paraula professionalitat, ja que és aquesta la que marcarà la seva docència i l'aprenentatge dels seus alumnes. Ara començ a entrendre per que tanta gent està a favor de les vagues. És totalment injust i indignant que aprovin una llei i arrassi amb tota la professionalitat de tots els mestres, prohibint per complet la seva decisió i organització en tots els àmbits. Les lleis no tenen en compte el principal element del qual manquem: EL TEMPS.

Artefacte propi fet a classe.

                                                                                                               Artefacte propi

Principis psicopedagògics de l'aprenentatge significatiu.

Es sol dir que en funció de com aprenem així ensenyem, és a dir, que la nostra manera d'ensenyar es veu condicionada a la nostra metodologia que hem tingut a l'hora d'aprendre.

Definim aprendre com: "Procés evolutiu on l'èsser humà deu trobar la manera d'entendre, analitzar, descubrir i assimilar les coses de l'exterior pels mitjans que a cadascú li semblin més adequats depenent de l'edat"

Jean Piaget, en la seva teoria, defineix aprenentatge com un procés de desenvolupament on l'equilibri és un element indispensable. Piaget parla també de dos conceptes més: desequilibri i reequilibri.

Segons la teoria d'aquests psicòleg experimental, biòleg i filòsof, es dona una una situació de desequilibri quan introduïm coneixements al nen i no coincideixen amb els seus coneixements previs.

Per exemple, si el nen coneix que tots els peixos són ovípars, pensarà que les balenes o els dofins també ho són. Aleshores, a l'hora de fer la nostra funció i mostrar-li que els dofins i les balenes són mamífers, al nin se li crearà una inestabilitat dins la seva ment, la qual cosa Piaget anomena desequilibri.

Existeixen deu principis psicopedagògics, deu principis que hem de tenir en compte a l'hora d'ensenyar als nostres futurs alumnes. Aquestos principis són condicions essencials a l'hora d'incrementar el currículum i de transformar  la pràctica del docent, així com la millora de la qualitat educativa.

El primer principi s'anomena CONEIXEMENT PREVI COM A PUNT DE PARTIDA.

Consisteix en plantejar-nos alló que sap l'alumne del que anem a donar, ja que els coneixements previs condicionen el que s'apren de nou i poden donar-se dos possibilitats: o que el nen rebutji alló que se li està ensenyant, o pel contrari, que ho adapti. Si ho adapta haurà crescut el coneixement.

El segon rep el nom de VINCULACIÓ PROFUNDA ENTRE ELS NOUS CONTINGUTS I ELS CONEIXEMENTS PREVIS.

Consisteix en trobar un punt intermedi a l'hora d'ensenyar, per poder trobar la conexió entre els continguts i la relació significativa, ja que si la distancia que ha de recòrrer l'alumne per assimilar els coneixements és molt gran, pot ser li costi molt i recorreixi a memoritzar.

El tercer es diu NIVELL DE DESENVOLUPAMENT.

I en aquest principi podem afirmar que existeixen diferents estadis de coneixement i és molt important saber en quina par de desenvolupament es troba el nostre alumnat.

El quart, ZONA DE DESENVOLUPAMENT PROPERA.  

Seria necessari anomenar al gran autor d'aquest principi, Vigotsky i la seva teoria ens mostren la necessitat de que el mestre intervingui en el lloc concret.

Per exemple: Si l'alumne no sap una cosa i hem d'aconseguir que arribi a saber-la, el mestre ha d'intervendre al mig. No pot anar més enrera de l'alumne perquè aquest ja sap, però tampoc ha d'allunyar-se molt als seus coneixements perquè pot ser sembli molt difícil i el nen es mostri passiu. En definitiva, hem d'ajudar-lo per aconseguir que arribi allà on nosaltres volem que arribi.

El cinquè principi s'anomena DISPOSICIÓ PER L'APRENENTATGE.

Arribats a aquest punt hem de parlar de certes característiques que tener a veure amb l'equilibri personal, relació intepersonal i relació social.

Tots sabem que per aprendre és essencial que l'alumne es trobi en unes condicions favorables, tant mentals com físiques.

Si un alumne es troba malament, ja sigui pel motiu que sigui, no estarà capacitat per aprendre i serà la nostra responsabilitat ajudarlo.

I ara, m'agradaria fer un parèntesi i contar una experiència pròpia relacionada amb aquest principi psicopedagògic.

Anava a quart de primària quan record perfectament que un dia, va arribar la meva mare plorant a casa, i només entrar em va dir que no em moguès de la meva habitació perqué necessitava parlar amb el meu pare. Jo ja sabia que qualsevol cosa habia fallat, però com era petita no voliem contar-me res. Es dedicaven a dir-me que eren coses de majors i que no em preocupàs. Pot ser no sabia que li pasava a la meva mare pero jo estaba ben preocupada només de veure-la plorar tots el dies. Record perfectament que dessitjava amb totes les meves forçes quedar-me en casa amb la meva mare i no anar a l'escola, pero ella m'obligava i jo, sense ganes ni una, anava.

Allà a l'escola, no parava de pensar en ella i jo treia les meves pròpies conclusions pensant que podia pasar-li. Record també que estàvem donant a classe el tema dels ecosistemes i que la profe em feia participar, i cada pregunta que em feia la fallava. Aixó era causa de no prestar atenció a la classe i de pensar tota la estona en la meva mare. Poc després vaig saber que l'havien despedit del treball a causa dels retalls laborals, i, obviament, estaba molt preocupada. Dos mesos després va trobar feina de nou, però el meu estat d'anim durant aquells dos mesos en classe seguia sent dia tras dia desfavorable i les meves ganes d'aprendre es trobaben en terra.

La meva professora s'enfadava amb jo i en comptes de parlar amb mi o preguntar-me que em passava, repetia frases com: -"Baja de la luna, Melanie" o -"Estás embobada, tienes que espavilar!. Ara que soc major i record aquells dies, haguès dessitjat que a classe, s'aguèssin preocupat una mica per mi i per saber com era la meva situació a casa.

Igual que em va passar aixó a mi, jo sé que als meus alumnes també els hi pot pasar, i no seré com la meva professora, jo col·laboraré per a que el seu problema passi el més aviat possible.

Autor:  memekode

El sisè principi es diu SIGNIFICATIVITAT I FUNCIONAMENT DELS NOUS CONTINGUTS.

Consisteix en intentar mostrar-li al nostre alumne per a que serveix alló que li estem ensenyant, ja que per a que els coneixements siguin significatius, han de tenir una funció, i és aqui on es veu la importància de la metodologia.

Per exemple: quan ens vàren ensenyar les fraccions, tots teniem clar que aixó ens podia ser útil per repartir el pastis d'aniversari entre els nostres amics. En canvi, quan donem a classe de matemàtiques el MCD(màxim comú divisor) sabem que hem d'aprener-lo perqué així ho mana el currículum, pero no ens expliquen quina funció pràctica té.

El seté, ACTIVITAT MENTAL I CONFLICTE COGNITIU.

Som conscients de que quan es produeix un desequilibri, es produeix també un conflicte, i que serà aquest conflicte el que ens porti a aprendre.

Aixó és d'aquesta manera perqué modific alló que jo sé mitjaçant el conflicte.

Per ser mestre, hem de ser capaç d'entendre moltes realitats diferents, i adonar-nos de que moltes families funcionen diferent a la nostra.

Aleshores, arribem a la conclusió de que per aprendre ha d'existir una activitat mental.

 Antoni Zabala, en el seu llibre Once Ideas Clave. Como aprender y enseñar competencias", parla d'uns "falsos activismes": activitats en les que el nin pareix que si aprèn pero realment no hi ha activitat mental. Per exemple: l'activitat de pintar amb colors, no li ensenya res al nen, ja que el nen no pensa, només pinta. En cavi, si a més de pintar, li digèssim que després de pintar contàssim les unitats d'alló que ha pintat, o que pensàs quina funció té alló que ha pintat etc, li estariem provocant una activitat mental a l'alumne, i seria així realment com pot arribar a aprendre.

Encara que el mestre ha de ser conscient de que l'activitat  no pot ser molt fàcil perquè aleshores no hi ha activitat mental, peró tampoc massa difícil perqué el nen pot cansar-se i mostrar una actitud passiva.

El vuité es diu ACTITUD FAVORABLE SENTIT I MOTIVACIÓ.

Existeixen dos tipus de motivació: motivació extrínseca( aquella motivació que prové de fora de la persona), i motivacií intrínseca ( aquella motivació que es troba en la persona mateixa.

Normalment, els nenes tenen motivació intrínseca, és a dir, una motivació que sorgeix des dins d'ells mateixos, i ho podem comprobar quan per exemple es pregunten sempre el "perqué" de tot.

Però, cal dir que l'escola ha comés un greu error i ha sigut que en comptes d'ajudar a regular la motivació intrínseca, ha tirar de motivació extrínseca.

Hem de portar als notres a alumnes a aprendre per aprendre, i si els alumnes perden la il·lusió és culpa nostra.

També és important parlar de l'actitud, ja que és un element indispensable per aprendre. S'ha de tenir una bona actitud per poder aprendre, pero sempre es donen casos en els quals un nin gaudeix d'una situació personal favorable i posseeix una familia estable, i en canvi la seva actitud a l'escola és negativa. Aixó, tal vegada pot pasar perqué el nin s'ha cansat de la monotonia d'estudiar.

Relacionat amb aixó em venen records al cap de quan tornàvem d'excursió i pot ser faltava una hora de classe, i els profes ens deien que si ens portàvem bé podiem quedar-nos al pati jugant l'hora que faltaba.

El nové principi es diu AUTOESTIMA, AUTOCONCEPTE I ESPECTATIVA.

Anomenam autoconcepte a la representació que feim de nosaltres mateixos i autoestima a alló que valorem de nosaltres mateixos. Per exemple, si pens que son dolentíssim tocant la flaüta i jo m'ho crec, pot ser mai arribi a tocar-la bé.

Aquestos dos conceptes es poden cuidar i de fet, s'han de cuidar.

Si parlem d'espectativa direm que els dos conceptes anomenats anteriorment( autoconcepte i autoestima) tenen molt a veure en les espectatives de cada persona.

El mestre té unes espectatives diferents de cada alumne que li porten a fer coses diferents sobre ells. Podem dir aleshores, que les espectatives condicionen i molt.

Si feim un altre petit parèntesi, contaré que també record, a la ESO, que el profe de anglès, feia exàmens diferents, depenent del nivell de cada alumne.

Aixó es devia a les espectatives que el professor tenia sobre cada un de nosaltres.

I, per últim, el dècim principi psicopedagògic, anomenat REFLEXIONS SOBRE EL PROPI APRENENTATGE I METACOGNICIÓ.

Ens explica les diferents reflexions que podem fer-nos quan hem assolit un coneixement: Què he aprés? Per a què serveix aixó que he aprés? Que he fet mal o bé? Que necessit seguir aprenent? etc.

Preguntes que estarien bé fer per a reflexionar el nostre aprenentatge.

I apareix també el concepte de metacognició i anonem així al coneixement sobre el propi aprenentatge.

Aquestos són els déu principis que hem de tenir en compte quan començem la nostra aventura dins un aula. I jo, personalment, i tenint en compte la meva visió de futura mestra que siré, tindre molt en compte tots aquest principis, ja que considero, que els déu principis són ben importants i a l'hora indispensables, per a que es pugui donar un bon ensenyament.

També m'he plantetjat, ser una mestra de las que aprofita la seva classe per a portar-se als seus alumnes a fer petites excursions properes a l'escola.

Parlant desde la meva experiència, jo he tingut un professor al batxillerat que feia aquest tipo de classes i record i recordaré la motivació amb la que els meus companys i jo anàvem cada dia a les classes d'aquell home.

Un dia agafàvem les bombones del laboratori i anàvem a bucetjar, altre dia anavem a pescar per a completar l'aquari que teniem al laboratori, pot ser un altre dia dedicàvem la classe a agafar diferents tipos de plantes i cadascú explicava la planta que havia agafat etc. O, simplement agafavem els llibres y donàvem el tema fora, al sol i disfrutant de la bella natura.

Pot ser passin els anys i mai oblidaré a aquest professor, a més de disfrutar, apreniem, i ho feiem d'una manera ben diferenta a la resta d'assignatures.

Pero consider que hem de motivar als nostres alumnes, d'una manera o d'una altra, i el més important: intentar que estiguin sempre cómods a classe.