miércoles, 5 de marzo de 2014

Myself

My name is Melanie Rodriguez and I'm eighteen years old. I was born in Cordoba, Andalusia, but from about thirteen years ago , I live in Ibiza. The reason for the move is because my parents found work in the island. I have to say I was a little sad when I had to say goodbye to my family and friends, but today I love the island and I'm great here.
I currently live in Santa Eulalia , a town of Ibiza. I live with my brother Mario who is thirteen years old and my mother.
I'm studying the first year of a degree in elementary education at the UIB . I must say that the first year is getting hard but I hope that with the time becomes more enjoyable.
In my spare time I like to consult social networks, listening to music, watch TV or go to party with friends.
I consider myself a cheerful , friendly person and a fighter , and one of my faults is that I am very sensitive and I take everything to the extreme .
I also love animals and when I was little I wanted to be a veterinarian . At home I have two turtles a dog and two hamsters. My dog's name is Iris, she has got nine years old and is one of the family.
My future plans are to have a large family, move to a big city, finish my degree and to devote to education all my life. Although today, is very difficult to find work because of the enormous crisis in which we stay, so if I dont find job as a teacher, I would like be a waitress or work in a clothing store, but always with the public.


Regarding this subject of English, I intend to improve my skills, both oral and written and auditory. Also enrich my lexic and to learn new vocabulary of all possible issues, learn grammar and know how to keep a little more complex conversation.

It is necessary that I have a good level of English to teach my little children the best possible, and motivate them to love English.



lunes, 27 de enero de 2014

Entrada final!

Pareix ahir quan vàrem començar aquesta assignatura, i quatre messos després, faig aquesta última entrada, que serveixi de cloenda per tancar tots els coneixements que he anat adquirint al llarg d'aquest curt temps i dels quals he fet constància a través d'aqui, del meu eportafoli.

Primerament, dir que jo, tot i ser una dona jove, tenia una visió molt tradicional de l'escola. La meva visió fins fa ben poc era la del mestre, un home o dona que arribava a classe, ens indicava quina pàgina del llibre calia obrir per seguir les seves explicacions i que explicava mentre tots guàrdavem silenci i escoltavem. A més, aquest mestre era el que a final de cada tema posava un exàmen per posar a prova els nostres coneixements, aquells coneixements que sortien d'un llibre de text, aquelles veritats absolutes que potser ni eren veritats però que ningú podia posar en dubte. 
Aleshores,després d'aquests mesos de treball, puc dir orgullosa que no és aquest tipus de mestra el que jo vull ser, que no vull allargar més la visió tradicional de l'educació, i que vull que el canvi sigui una vertadera realitat. Arribaré a l'escola i no obriré el llibre de text, de fet, m'agradaria no portar-ne, plantejaré als meus alumnes un repte i els ajudaré a experimentar, a crear, a viure i a conèixer cadascú a la seva forma, cadascú al seu ritme i, obviament, no en silenci, sinó amb la participació de tots, oferint-me idees que els interessin i els motivin.
He aprés també a adonar-me de que el meu treball no és gens fàcil, de que tindré moltes responsabilitats, i entre moltes altres coses, m'he adonat de que l'etapa de l'educació primària és fonamental per als nens i que es necessari i essencial tenir un bon mestre que els ajudi a dessenvolupar-se de forma integral, resaltant les seves habilitats i ajudant a sol·lucionar les seves dificultats. Pens que tot aixó juga un paper molt important per al desenvolupament de la personalitat posterior del nen. He descobert que la meva responsabilitat és extrema i que marcaré les seves vides de forma profunda, i que és en les meves mans on està el fer-lo de manera positiva o negativa.
I, encara que tot el que he après en aquesta assignatura ha set de major importancia i interès, crec que hi ha hagut un tema que personalment m'ha arribat a parèixer massa interesant, i aquest tema és l'avaluació, de la qual vaig parlar a una entrada. Jo no tenia ni idea de com enssenyar per competències, que mètodes calia que utilitzàs, com s'havien de distribuir els espais i el temps i sobretot, com s'havia d'avaluar. L'avaluació ha canviat els meus esquemes, ja que tota la vida he estat angoixada per treure una nota alta i ara m'he adonat que una nota no diu res, que un nou o un deu no valen res i que a més, amaguen moltes coses de l'alumne que calen resaltar.
Així doncs, avaluaré als meus alumnes valorant el procediment i no només el resultat, valorant també els meus mètodes i no fent als nens únics culpables dels seus éxits o fracassos.

Cal que destaquem també alguns altres temes que hem explicat a classe a més dels ja anomenats anteriorment, com són el curículum, el rol del mestre i el model TPACK, o els deu principis psicopedagògics de l'aprenentage significatiu. De tots aquest temes hem assimilat conceptes massa importants, que ens ajudaràn a portar a terme la nostra tasca com a docents.
Una de les tasques que més hem fet en aquesta assignatura ha set llegir, hem tingut que llegir molt a més de seguir les explicacions de la nostra professora per poder portar a terme les nostres entrades al present e-portafoli. Amb la qual cosa vull dir que hem anar trobant autors molt significatius, els quals ens han donat el seu punt de vista personal i ens han ajudat a aprendre i a veure les coses de mil maneres diferents, encara que he de dir que més o menys tots compartien les mateixes idees i recolzaven la educació constructivista.
Alguns d'aquests autors són Neus Sanmartí, Santos Guerra, Jaume Carbonell, FrancescoTonucci, Jose Luís Castillo, i Antoni Zabala. D'aquest últim pot ser que siga del que més hem après, ja que disposavem del seu llibre"Once ideas clave para aprender y enseñar competencias" i hem tingut la oportunitat de llegir els seus interessants continguts més profundament.

Per anar finalitzant, m'agradaria també fer menció a les eines que des de principi de curs hem anat aprenent. Personalment, he de dir, que el món de les tecnologies no el feia servir molt, utilitzava l'ordinador únicament per fer ús de les xarxes socials, però, gràcies a Gemma, he aprés a utilitzar moltes de les eines de les quals he deixat constància en les meves entrades i que, gràcies a elles i a tot el que he après ha augmentat el meu PLE
Vull fer referència al meu e-portafoli. He d'admitir que al principi de curs no em pareixia tan bona idea i em costava molt posar-me a fer les entrades. Pero a mesura que ha anat passant el tems, he descobert que és una manera molt bona i original de treballar, que ens permet tenir al nostre abast tots els nostres coneixements d'una manera ràpida i diferent a com s'ha fet tota la vida. A més, ha set una manera de repetir el temari donat a classe i axó servia per refrescar-lo. Esper i vull seguir utilitzant-lo i seguint publicant al llarg de la  carrera amb les demés assignatures.
I ja per últim, deix unes fotos del meu PLE(Entorn d'aprenentage personal). Aquí podeu veure com era fa quatre mesos...
Artefacte propi

...I com és passat aquest temps...


artefacte propi

Gràcies, Basses Didàctiques i Disseny Curricular.


miércoles, 22 de enero de 2014

Debat a twitter!

Hola!!
Després de molt de temps sense escriure al blog, tornc avui amb una entrada una mica diferent pero no menys interessant que la resta. Vull comentar una activitat que varem fer de manera pressencial a classe de Basses Didàctiques i Disseny Curricular. L'activitat es tractava de dividir la classe en dos grups i repartir-nos uns rols. Aquests rols eren els que haviem de defensar durant el temps que marcàs la nostra professora, i fer un debat defensant-los. El debat rebia aquest nom: Escola tradicional vs Escola constructivista.
Encara que he dit que es va fer de manera pressencial el dia 14 de gener, es ben cert que durant uns quants dies haviem d'anar twittejant i defensant el nostre rol que ens tocava en aquell dia, únicament via twitter, sota l'etiqueta #edubateeiv. Així varem estar aferrats al mòvil, tablets i ordinadors, una mica més del normal, ja que anavem agafant el "gusanillo" a l'activitat, i ens resultava divertit respondre i rebatre als nostres companys.

M'ha semblat interesant i entretingut però és cert que m'ha costat més del que jo creia, defensar una opinió contrària totalment a alló que pens. I, m'he adonat que allò que trobava normal uns messos enrere i fins i tot arribava a acceptar, ara ja no puc tolerar. És a dir, que ja no permet la vigència d'una escola tradicional en ple segle XXI, que sóc conscient de que el sistema necessita un canvi, i, més que mai, vull fomar-ne part.
D'altra banda he de dir, que em sentia comodíssima quan defensava l'escola constructivista i em resultava molt més fàcil donar arguments i defensar el meu rol.
Després d'haver llegit tant i  d'haver escoltat na Gemma, ara sé que un mestre pot fer-se respectar sent professionar i aconseguir el seu propósit que és ensenyar i educar als nens per formar-los com a persones completes i competents i, que per aconseguir aixó no serveix amb memoritzar ja que necessiten descobrir, investigar i crear el seu propi coneixement.
M'agradaria comentar també un tema molt polémic que va donar peu a moltes opinions. Aquest tena va ser el llibre de text com a únic recurs. Des de la meva visió personal, un llibre de text només serveix per aconseguir la memorització dels alumnes i no deixar-los veure la realitat completa, la realitat que es troba fora, al carrer i a la vida real, i, hem de recordar que no és aixó el que volem i que per aixó és precissament per al que estem lluitant.

A continuació vos adjunt una foto amb uns tweets entre la meva companya Aida Corbacho i jo. Com podeu veure, just en aquesta foto, els meus tweets eren per recolçar l'escola tradicional.


artefacte propi.

Aquesta ha set una activitat molt interessant per tal d'adonar-se que no tots estaràn a favor de la nostra visió de l'educació i, que haurem de lluitar amb molts pares acostumats a un sistema tradicional i, que seràn aquests pares els que qüestionaran el nostre treball. Però, nosaltres, com a professionals, haurem de poder argumentar perquè la nostra visió és millor per als seus fills i tractar de convencer-los (tenim molt de feina per davant). A més a més, m'agradat aquesta activitat, perquè m'ha servit per revisar el temari i poder donar bons arguments. He de dir que jo ja coneixia aquesta xarxa social, i que em pareix molt bona eina per utilitzar a la docència, sobretot amb alumnes de bachillerat i universitat i per als docents.

A continuació i per finalitzar, adjunt una foto de tot el grup junt mentre debatiem a classe.


Autora: Gemma Tur