Començarem dient que el terme competència va aplicar-se primerament en l'àmbit laboral per designar a les persones que podien resoldre nous problemes. Amb el pas del temps va començar-se a aplicar també en educació. En l'àmbit de l'educació, el nostre conegut autor Zabala, proposa al 2007 una definició bastant adient: "Es la capacidad o habilidad de efectuar tareas o hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz en un contexto determinado. Y para ello es necesario movilizar actitudes habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada".
Cal dir també que des de fa ja un temps, docents i families lluiten per contraoposar-se a una educació tradicional i per portar al davant una educació constructivista, una educació que avançi i de millor nivell.
Aquesta feina s'està portant a terme, pero hem de dir també que queda molta feina per fer i molt camí que recòrrer, encara que la esperança de que qualsevol dia es pugui donar a terme definitivament és allò que manté viva la nostra lluita.
Un sistema educatiu constructivista no ha de basar-se només en els coneixements acadèmics aliens a la vida real o en l'objectiu de memoritzar continguts amb la finalitat de superar una prova o pasar de curs i posteriorment oblidant aquests continguts, sinó que ha de basar-se en la formació per a la vida on en els nens hauran de resondre problemes reals i quotidians aplicant tot alló que han après amb la nostra ajuda.
El nostre autor Zabala, va posar un exemple quan va donar la seva conferència a Eivissa i deia que les competències són taules de quatre potes, i que si qualsevol d'aquestes potes no hi és, la taula no seria estable. Aquestes quatre potes són: els conceptes, els fets, els procediments i les actituds.
Zabala ens conta que per aprendre els fets cal memoritzar-los, per aprendre conceptes hem de fer la nostra construcció personal, per a conèixer el procediment alló important és la seva pràctica i, de l'actitud ens diu que és un factor molt més difícil ja que implica un component afectiu que depen de la persona i de l'experiència d'aquesta.
Per tant, podem dir que per ser alumnes competents cal que l'actitud sigui positiva, que memoritzin una sèrie de fets, que construeixin uns conceptes i que aprenguin mitjançant la seva pràctica, uns procediments.
Resumint, hem de dir que ser competent és saber, saber ser, saber fer i saber conviure, tal i com indic en el meu mapa conceptual que mostro a continuació:
Cal dir també que en l'ensenyament per competències és molt important iniciar el noy aprenentage partint de la vida real que serveixi de model, per tal que els nens coneguin la utilitat d'aquest coneixement i puguin utilitzar-lo en la resolució del seus problemes a la vida quotidiana.
En Zabala, a la seva conferència a Eivissa, també va posar el clar exemple de l'aprenentage de les fraccions i ens explicava que tothom les recorda per que parteix de l'exemple i model del famós pastís.
Molt al contrari, no tothom recordem quan ens varem ensenyar el màxim comú divisó, ja que la seva explicació no va iniciar-se amb un exemple real i, per tant, no enteniem ni entenem la seva funcionalitat.
Les competències són un element clau del currículum actual i un dels objectius més important és formar a la persona amb tota la totalitat possible dins de tots els àmbits, i que es pugui defendre davant de qualsevol problema real que la vida pugui plantejar.
Respecte a la meva opinió crec que les competències són la base d'un sistema plenament constructivista, és a dir, el model que jo vull aplicar en un futur amb els meus alumnes
A mi m'agradaria treballar per projectes, treballant no tant regint-me a assignatures, sinó ensenyar d'una manera més compacta i homogènia.
Pens que tots els mestres dels diferents nivells han de treballar en grup per a aconseguir un bon desenvolupament dels alumnes. Així com diu en Zabala: "Estos contenidos deben ser tratados por todos los profesores del centro, de modo que todas las actividades de enseñanza y aprendizaje utilicen las estrategias apropiadas para la adquisición de los procedimientos y de las actitudes".
Estic d'acord amb aquesta idea per també vull descatar les seves dificultats i la quantitat d'esforç que s'ha de posar.
Cal dir també que des de fa ja un temps, docents i families lluiten per contraoposar-se a una educació tradicional i per portar al davant una educació constructivista, una educació que avançi i de millor nivell.
Aquesta feina s'està portant a terme, pero hem de dir també que queda molta feina per fer i molt camí que recòrrer, encara que la esperança de que qualsevol dia es pugui donar a terme definitivament és allò que manté viva la nostra lluita.
Un sistema educatiu constructivista no ha de basar-se només en els coneixements acadèmics aliens a la vida real o en l'objectiu de memoritzar continguts amb la finalitat de superar una prova o pasar de curs i posteriorment oblidant aquests continguts, sinó que ha de basar-se en la formació per a la vida on en els nens hauran de resondre problemes reals i quotidians aplicant tot alló que han après amb la nostra ajuda.
El nostre autor Zabala, va posar un exemple quan va donar la seva conferència a Eivissa i deia que les competències són taules de quatre potes, i que si qualsevol d'aquestes potes no hi és, la taula no seria estable. Aquestes quatre potes són: els conceptes, els fets, els procediments i les actituds.
Zabala ens conta que per aprendre els fets cal memoritzar-los, per aprendre conceptes hem de fer la nostra construcció personal, per a conèixer el procediment alló important és la seva pràctica i, de l'actitud ens diu que és un factor molt més difícil ja que implica un component afectiu que depen de la persona i de l'experiència d'aquesta.
Per tant, podem dir que per ser alumnes competents cal que l'actitud sigui positiva, que memoritzin una sèrie de fets, que construeixin uns conceptes i que aprenguin mitjançant la seva pràctica, uns procediments.
Resumint, hem de dir que ser competent és saber, saber ser, saber fer i saber conviure, tal i com indic en el meu mapa conceptual que mostro a continuació:
Artefacte propi
Cal dir també que en l'ensenyament per competències és molt important iniciar el noy aprenentage partint de la vida real que serveixi de model, per tal que els nens coneguin la utilitat d'aquest coneixement i puguin utilitzar-lo en la resolució del seus problemes a la vida quotidiana.
En Zabala, a la seva conferència a Eivissa, també va posar el clar exemple de l'aprenentage de les fraccions i ens explicava que tothom les recorda per que parteix de l'exemple i model del famós pastís.
Molt al contrari, no tothom recordem quan ens varem ensenyar el màxim comú divisó, ja que la seva explicació no va iniciar-se amb un exemple real i, per tant, no enteniem ni entenem la seva funcionalitat.
Les competències són un element clau del currículum actual i un dels objectius més important és formar a la persona amb tota la totalitat possible dins de tots els àmbits, i que es pugui defendre davant de qualsevol problema real que la vida pugui plantejar.
Respecte a la meva opinió crec que les competències són la base d'un sistema plenament constructivista, és a dir, el model que jo vull aplicar en un futur amb els meus alumnes
A mi m'agradaria treballar per projectes, treballant no tant regint-me a assignatures, sinó ensenyar d'una manera més compacta i homogènia.
Pens que tots els mestres dels diferents nivells han de treballar en grup per a aconseguir un bon desenvolupament dels alumnes. Així com diu en Zabala: "Estos contenidos deben ser tratados por todos los profesores del centro, de modo que todas las actividades de enseñanza y aprendizaje utilicen las estrategias apropiadas para la adquisición de los procedimientos y de las actitudes".
Estic d'acord amb aquesta idea per també vull descatar les seves dificultats i la quantitat d'esforç que s'ha de posar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario