Segons la finalitat de l'educació que es vulgui aconseguir, direm que existeixen dos tipus d'escoles.
Per una banda, parlem d'escola tradicional o transmissiva, quan la seva funció és únicament instruïr.
D'altra banda, ens referim a escola constructiva, aquella que té com a finalitat prioritària educar.
Començarem parlant d'escola tradicional, i direm que aquest ensenyament és el que ha estat prioritari durant diverses dècades. La finalitat que s'aconsegueix és únicament instruïr.
L'escola tradicional està sistemàticament organitzada, regida per uns horaris, els quals s'han de respectar màximament. Temps i espai són també dos elements molt sistematitzats: l'espai en aquesta escola està organitzat per aules, on els alumnes seuen individualment, per altra banda, el temps està organtizat de manera que cada hora els alumnes hagin de canviar de rol totalment per poder centrar-se en la següent assignatura. Per tant, el sistema educatiu d'aquesta, és fundamentalment propedèutic o selectiu, és a dir, el mestre es centra només en que els alumnes siguin una tabula rassa i que adoptin els coneixements necessàris que els hi permiteixin passar al curs següent, utilitzant una metodologia en la qual l'únic objectiu del professor és que l'alumne memoritzi tots aquells coneixements que necessitin per aprovar l'exàmen i passar al tema següent.
En aquest tradicionalisme, el mestre és l'únic protagonista, és l'únic que sap i lúnic que imparteix coneixements vertaders, ja que, per altra banda, l'alumne adopta un paper passiu i poc rellevant.
Els recursos que utilitza són unicament els llibres de text, acompanyant-se d'una metodologia sancionadora,ja que l'avaluació d'aquesta escola es basa en exàmens finals, sancionant a aquells alumnes que els suspenguin, obligant-los a fer recuperacions.
Concluïnt aquesta escola direm que la societat, que s'ha vist dins d'aquest ensenyament, ha set una societat industrialitzada i poc avançada.
Per a la nostra fortuna,actualment i esperem que així siga,disposam d'una escola totalment contrària a aquesta: l'escola constructiva.
En aquesta escola el sistema educatiu, té la tasca d'educar, d'orientar per a la vida, adaptant-se a les capacitats de les persones i a la gran diversitat en la que ens trobem.
L'alumne és el protagonista, el que crea, i crea perqué sap, perqué té coneixements propis, gràcies a la seva experiència. En aquesta escola, el mestre és només un guia, una persona que orienta l'alumne i és responsable del mètode. L'espai i el temps poden ser elements relatius, i es poden adaptar a qualsevol situació, encara que l'espai avui en dia segueix basant-se en l'organització mitjançant aules, però els agrupaments són més flexibles. També són més flexibles els horaris, i es contempla l'opció de fer projectes a partir de metologies globals. Els recursos, no són tant els llibres de text, sinó que s'utilitza el propi medi com a mètode d'ensenyament, aixó provoca una certa motivació cap als alumnes. També s'han introduït en aquesta escola les TICS, i són aquestes les que aconsegueixen un ensenyament més dinàmic.
L'avaluació d'aquesta escola és formativa i contínua i la societat en la que vivim és l'anomenada societat de la informació i la comunicació(Predominància de les TICS).
Tonucci fa referència a aquestes dues escoles i es decanta clarament per l'escola constructivista,refusant l'escola tradicional.
Tonucci, en el capítol 1 parla de l'escola tradicional com una escola en la que la familia tenia un paper important, ja que era aquesta la que ensenyava bases culturals com podien ser l'amor per l'estudi o el costum de l'escriptura, mentre que l'escola s'encarregava únicament d'ensenyar matèries com podien ser matemàtiques o història antiga.
També assenyala que molts joves, acabaven optant per deixar els estudis sense ser capaços d'aprovar el primer curs, i molts d'aquests s'incorporaven al món laboral.
El nostre autor es mostra convençut de que és el model constructiu el que hem de seguir, es mostra convençut de que és l'alumne el que ha de crear, i de que el mestre només ha de servir de guia. Es mostra convençut de que s'ha de llevar tanta sistematització i adaptar l'educació a la gran diversitat davant de la qual ens trobam.
En el video vist a classe, Tonucci feia referència a una situació que es repeteix contínuament a l'escola tradicional: Tots el dies, quan acaba l'hora d'una assignatura, els alumnes han de canviar el xip el més ràpid possible per a poder centrar-se en l'assignatura que els toca l'hora següent.
És així realment com un nen aprén? És possible que assoleixi tots els continguts donats en una hora sense que existeixi el risc de que els oblidi sense quasi prèviament haver-los entés?
Personalment pens que és casi impossible, i estic totalment volcada en aquest ensenyament constructivista. Des del meu punt de vista, pens que s'hauria de seguir millorant aquesta escola, que encara no és molt nombrosa, desgraciadament. Pero pens que si tots els futurs docents, ens posem d'acord, en que aquesta és la millor manera d'educar els nostres futurs alumnes, es pot aconseguir resultats magnífics i podem fer que aquest constructivisme tiri endavant, i que d'aquests,
sorgeixin persones perfectament formades i educades.
Autor: Aounghus flynn
Autora :Marcela Toro
No hay comentarios:
Publicar un comentario