FINALITATS DE L'EDUCACIÓ

Si cercam a un diccionari la paraula  "educació" ens pot apareixer el següent:

"Ensenyament i doctrina que s'imparteix als nins i als joves". Una definició relativament curta pero que dona en el clau amb alló que és l'educació exactament.
Es tracta d'adoctrinar a una persona (normalment jove) per tal de guiar-lo pel millor camí a fi d'aconseguir que a mesura de que vagi creixent, pugui sol·lucionar-se els problemes que li vagin sortint de la millor manera possible. Més endavant veurem que no només podem trobar un únic significat.

Des del meu punt de vista puc dir que l'educació ha canviat moltíssim en les darreres dècades. Puc afirmar que des de fa molt de temps i fins i tot encara, l'educació es bassa en teoritzar uns coneixements i intentar assimilar-los, sense que aquestos tenguin cap utilitat posats a la pràctica.

Sempre s'ha entés que en l'educació d'un infant ha de col·laborar els pares i a la mateixa vegada l'escola. Però ara ve la qüestió que es planteja en Zabala: "¿Realmente la escuela debe asumir ese papel?"

Zabala dona resposta i afirma que quan es pretén formar al alumnat en totes les seves capacitats, tant l'escola com la familia estàn intervenguent en el mateix objecte d'estudi.

Desde el meu punt de vista, tant escola com familia són imprescindibles a l'hora d'educar i ensenyar coneixements, és a dir, tots dos elements són realment imprescindibles, ja que de cadascun d'ells s'aprenen coses distintes i de marena diferent. Clar està en que els pares tenen el major pes, ja que normalment passen més temps amb els seus fills i son els plenaments responsables d'aquests. També existeix el cas en el que un nin es troba molt abandonat per part dels seus progenitors, ja que avui en dia, tant mare com pare han de treballar dur per poder mantenir la familia. Aleshores, aquest nin dependria molt més de que l'educació que rebès a l'escola sigui bona i adeqüada.

Com he dit abans, podem trobar una segona definició al diccionari que ve a ser la següent: "Instrucció per mitjà de l'acció docent". Que significa instruïr? Doncs instruïr significa comunicar coneixements d'una manera sistemàtica, casi sense fer-li cas a l'aplicació d'aquests coneixements a la pràctica.

Com hem parlat a classe, les finalitats de l'educació poden ser educar i instruïr. I a l'hora d'instruïr coneixements, podem basar-nos en dues finalitats: la propedèutica i la selectiva.

La finalitat propedèutica consisteix en entendre l'educació amb l'objectiu d'aprendre sempre per arribar al nivell següent.

Es dona també una finalitat selectiva quan l'educació consisteix en en instruïr uns coneixements basats en la selecció de l'alumnat, és a dir, selecciono els millors alumnes per a que arribin a la universitat.

Antoni Zabala proposa un ensenyament que no estigui basada en la selecció, sino que compleixi una funció orientativa que faciliti a cada un dels alumnes els mitjans per a que puguin desenvolupar-se segons les seves possibilitats.

En zabala ens planteja la següent afirmació: " Este modo de aprender(instruïr coneixements) provoca una mayor disociación entre teoría y practica, ya que el alumnado se ejercita en memorizar el temario con el fin de exponer los conocimientos adquiridos en una prueba, y no para poder aplicarlos a las distintas situaciones que la vida profesional le va a deparar".

Estic totalment d'acord. De que serveix  aconseguir que l'alumne memoritzi una sèrie de continguts i els "vomiti" a l'exàmen, si pot ser quan surti de l'aula, els oblidarà i mai li serviràn per a la seva vida?

Cal dir també que actualment existeix el terme "competència", vol referir-se a l'aplicació a la pràctica dels coneixements adquirits.

De competències precissament parla Delors, en "La educación encierra un tesoro". Segons aquest escriptor, l'educació es basa en quatre pilars o competències: aprendre a coneixer, aprendre a fer, aprendre a vivir junts(conviure) i aprendre a ser. Ell remarca que aquestes quatre competències bàsiques, queden en un segon plànol per als sistemes educatius, els quals consideren donar-li prioritat a l'adquisició de coneixements. 

Concluïnt, pens que deuriem extreure profit de tot alló que aprenem durant tota la nostra formació i posar-lo en pràctica, no només aprendre aquelles coses que ens faràn possible pasar de curs i arribar a ser un alumne seleccionat o universitari.
Així arribem a la conclusió de que teoria i pràctica han de ser conceptes complementaris i mai contraris.